Nova línia d’investigació sobre perquè les dones són menys resistents al VIH (virus de la sida) i biològicament més vulnerables a la infecció. La progesterona sembla que hi juga un paper important 14/07/2009 

Dels fluids humans capaços d’infectar pel VIH el que té major potencial és la sang i a continuació el semen. El flux vaginal i la llet materna també tenen un potencial d’infecció considerable però menor que la sang i que el semen.

Una persona o un fetus pot estar exposat a la possibilitat d’infecció mitjançant algun d’aquests fluids (el fetus i el nadó durant l’embaràs, el part o la lactància i els joves i els adults durant activitats on hi hagi intercanvi de sang, de semen o de flux vaginal).

La major concentració de VIH en el semen que en el fluid vaginal, la major superfície de mucosa vaginal exposada com a porta d’entrada del VIH que de mucosa del penis, la major submissió de les dones als desigs sexuals dels homes, la major dificultat psicosocial de les dones per a dur a terme pràctiques sexuals més segures etc. fa que les dones tinguin més possibilitats d’infectar-se d’una parella home que no pas a l’inrevés.

A més, recentment s’ha demostrat un altre factor biològic de vulnerabilitat de les dones: quan una persona s’infecta, amb igual concentració de VIH a la seva sang, la sida progressa amb més rapidesa a les dones que als homes (Massachusetts General Hospital, EEUU 2009). Per què?

Una de les conclusions d’aquest estudi de Massachusetts ho explica així: sembla que les molècules del sistema immunològic de les persones (el sistema que ens defensa front les infeccions i front el desenvolupament de bastants tipus de càncer) que es troben a primera línia de foc quan es dóna un  contacte amb el VIH per reconèixer i intentar combatre el VIH dificultant la seva entrada a l’organisme, responen de manera diferent en funció del sexe i en funció del nivell de progesterona que tinguin les dones (que és en general més alt a partir de la menopausa). Aquestes molècules de primera línia de foc són les cel·lules dendrítiques plasmocitoides (CDP).

En dones en període fèrtil sanes s’activa un major percentatge d’aquestes CDP davant de la variant del virus de la sida  VIH-1 si es compara amb les CDP que s’activen en el cas d’homes sans o també de dones a partir de la menopausa. L’estudi ha arribat a la conclusió que la progesterona pot tenir un paper important en el procés.
El que succeeix és que quan hi ha més activació de cèl·lules CDP, també s’activen més cèl·lules immunologiques immunosupressores o citotòxiques (anomenades CD8), que són les que donen les ordres de inhibir-se  o  de suprimir el funcionament normal del sistema immunològic de defensa. És a dir es produiria una menor competència immunològica front la entrada del VIH a l’organisme en dones el període fèrtil. 
 
Es dóna la circumstància que el recompte de cèl·lules CD8 normalment augmenta a mesura que avança la sida en la persona infectada pel VIH, aleshores el sistema immunològic de defenses va esdevenint més incompetent per a defensar a la persona d’infeccions i de la producció de cèl·lules cancerígenes. Si bé això també passa en els homes, s’accentua molt més en el cas de les dones en període fèrtil (probablement menys “protegides” per la progesterona).
 
Un dels investigadors de l’estudi de Massachussets indica que si bé una activació més intensa del sistema immunològica pot ser beneficiosa en els estadis inicials de la infecció (dificultant la replicació del VIH-1), comença a ser un problema quan el que succeeix és que s’està produint una replica viral persistent i alhora una activació immunològica immunosupresora crònica, que deriva en una progresió més ràpida del sida.

Montserrat Artés