Presentació | Bla Oumie, La força de les Dones | | Imprimir | |
| diumenge, 20 abril de 2014 | |
|
La Fundació Akwaba de l’Hospitalet de Llobregat, Farmacèutics Mundi i La Lliga dels Drets dels Pobles de Sabadell, constituïdes en Consorci el 2002, duen a terme un projecte de cooperació a Costa d’Ivori (Àfrica Occidental). En una primera fase es va construir un hospital matern infantil a Bouaké, una de les grans ciutats de Costa d’Ivori, amb el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. L’any 2005, es comença a treballar una segona fase del projecte: la detecció de les infeccions per l’VIH/sida i l’atenció social i sanitària de diversos col·lectius de dones de Bouaké. Amb aquesta campanya ens detenim en les dones que, per raó de gènere i de situació econòmica, s’enduen la pitjor part. Quan les dones, pilar fonamental de l’economia familiar i de l’atenció i la cura de la llar i de les persones que hi viuen, emmalalteixen es crea una situació difícil de sobreportar per la família i són els infants els que a continuació queden més desvalguts. Al nostre “primer món” és gratificant veure els canvis favorables aconseguits a les darreres dècades quant a la prevenció de la infecció pel VIH/sida i a la supervivència i a l’augment de la qualitat de vida de les persones que emmalalteixen de sida. També hem avançat molt quant al coneixement de moltes altres malalties, la seva prevenció i el seu tractament. Hem avançat també en la no discriminació a persones malaltes i en el suport social a les persones afectades i a llurs familiars. Això ha estat clarament afavorit per una aposta política per la millora de la qualitat de vida de la ciutadania acompanyat d’un pressupost econòmic públic a l’educació, a la salut i a altres drets bàsics de la població. Mirant enrere... veiem que les nostres veïnes, les persones dels països empobrits2, han quedat atrapades en les mancances d’un sistema econòmic neoliberal mundial que dificulta el funcionament de les estructures sanitàries i educatives més bàsiques als seus països. Ni els governs dels països empobrits tenen recursos suficients per a fer front a les necessitats de la població més desfavorida ni -en el camp de la salut per exemple- a cap multinacional farmacèutica li resulta “rentable” invertir en I+D3 als països amb un baix nivell de renda. Aquesta injustícia s’incrementa encara més a les dones. En aquest col·lectiu de persones hi trobem una major vulnerabilitat a la infecció pel VIH/sida lligada a la biologia i al gènere. Per altra banda l’estigma social de la sida, persistent a moltes societats arreu del món, fa que les dones continuïn assumint la part de discriminació més gran. En aquestes condicions desiguals, el dret universal a la salut esdevé una utopia i es fa necessari seguir reivindicant-lo amb més força i convenciment als governs i a les institucions financeres internacionals. Demanar que s’inverteix en els recursos necessaris per aconseguir disminuir les desigualtats en salut entre rics i pobres i entre homes i dones passa a ser una bandera. |
